La consellera de Territori visita les actuacions de l’ACA coincidint amb el Dia Mundial de l’Aigua i destaca la importància d’aquest espai humit per a la biodiversitat i la regulació hídrica.

La maresma de les Filipines-Remolar, a tocar de l’aeroport i sovint sotmesa a pressions que la superen, ha viscut un punt d’inflexió. Després de més de vuit mesos d’obres, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha visitat l’espai per constatar la transformació que s’hi ha dut a terme. Ho ha fet amb un to serè però ferm, recordant que “la degradació també ha arribat aquí” i que calia actuar amb urgència per revertir-la.

Un espai natural castigat que busca renéixer

La maresma forma part d’una massa d’aigua que el Pla de gestió del Districte de la conca fluvial de Catalunya 2016-2021 qualificava d’“estat dolent”. Durant anys, l’entrada d’aigua eutrofitzada procedent dels canals propers, la manca de control en la gestió de la inundació i els períodes llargs de sequera havien deixat l’espai exhaust, amb pèrdua de biodiversitat i episodis d’assecament total.

Paneque ha volgut posar paraules a aquesta realitat: “Durant anys, les aigües de mala qualitat han perjudicat l’ecosistema i la biodiversitat”. Tot i així, ha remarcat que els treballs impulsats per l’Agència Catalana de l’Aigua “faran possible la recuperació i millora gradual d’aquesta zona humida”, un espai que ha definit com “valuós, protegit i crucial per a les aus, però també per a la regulació de l’aigua i la protecció dels aqüífers”.

Una inversió per revertir anys de degradació

Les actuacions, amb un cost superior als 1,3 milions d’euros finançats pels fons europeus Next Generation, s’han desplegat en dues fases. L’objectiu: recuperar la qualitat de l’aigua i permetre una gestió adaptativa de la inundació, peça clau per al bon funcionament d’una maresma.

En la primera fase s’ha construït un pou de captació del freàtic que aporta aigua de bona qualitat a diferents sectors. També s’han anivellat motes i camins per evitar l’entrada d’aigua contaminada en episodis de crescudes, i s’han reparat comportes i canonades per millorar la circulació interna de l’aigua.

La segona fase ha inclòs la millora de la comporta de sortida, la instal·lació d’un bombament superficial per portar aigua del Braç de la Vidala a la Bassa dels Pollancres, una xarxa de piezòmetres per controlar l’aqüífer superficial i diversos sensors de mesura i seguiment.

Tecnologia al servei del medi natural

Paneque ha subratllat que la recuperació no hauria estat possible sense l’aportació d’aigua dessalada i regenerada: “Ha estat determinant a l’hora de recuperar aquest espai natural”. Ha remarcat també el paper de la innovació: “La tecnologia punta i els alts coneixements tecnològics han estat indispensables per guanyar salut en aquesta terra. La modernitat és la que recupera i recompon ferides antigues sobre l’estany i la maresma”.

L’acompanyaven l’alcaldessa de Viladecans, Olga Morales, el director general de Transició Hídrica, Jordi Agustí, i el director de l’ACA, Josep Lluís Armenter, en una visita que ha volgut posar en valor la col·laboració institucional.

Treball conjunt per protegir un espai fràgil

La consellera ha remarcat que la Generalitat ha treballat “amb el món municipal, les entitats i les administracions del territori”, un esforç compartit que, segons ha dit, permet impulsar actuacions “ambicioses i rigoroses” per restaurar espais d’alt valor natural i humà.

La maresma Filipines-Remolar, que durant anys ha lluitat contra la degradació silenciosa, inicia ara una etapa en què la gestió de l’aigua, la tecnologia i la cooperació institucional es conjuren per donar-li una nova oportunitat. Una recuperació que no serà immediata, però que —com ha deixat entreveure Paneque— ja ha començat a caminar.