A mitjans dels noranta, El Prat va recuperar de l’oblit dues pioneres que havien desafiat els límits del seu temps. Dues dones que van aprendre a volar quan gairebé ningú imaginava que una dona pogués pilotar un avió. La seva història, plena de determinació i d’una llibertat guanyada a pols, continua sent un record necessari.

El desembre de 1995, l’Ajuntament del Prat va decidir retre homenatge a dues dones valentes i decidides: Mari Pepa Colomer i Dolors Vives, les primeres dones pilot del país.

Totes dues van obtenir el títol d’aviadora i, durant la Guerra Civil, van exercir com a instructores a l’escola de pilots de la Generalitat de Catalunya.

La periodista Manolita Sanz en va fer un reportatge memorable, del qual en recuperem alguns fragments que val la pena recordar.De Mari Pepa Colomer, Sanz recull una frase que resumeix l’esperit d’aquells anys: “Ens agradaven els cotxes petits de carreres.” Explica que un dia, uns nois que en tenien van anar a volar al camp Canudas.

Aquella descoberta ho va canviar tot. El gener de 1931, Mari Pepa es convertia en la primera dona de l’Estat a obtenir el títol de pilot aviador.Dolors Vives, nascuda a Valls el 1908 i resident a Barcelona, recordava així els seus inicis: “Vam crear el Club Aeri Popular amb nois de l’Escola Industrial perquè volíem que volar no fos cosa de rics, sinó a l’abast de la gent senzilla.” Van impulsar cinc beques —quatre per a nois i una per a noies— i ella no va dubtar ni un instant: “Estava decidida a volar. No vaig donar cap opció a la suplent.”

Va obtenir el títol el febrer de 1934.Sobre l’examen, Dolors explicava: “Havia de pujar a mil metres, baixar fent una espiral i entrar al camp sense motor. Era un temps en què tot semblava més artesanal.”Les dues aviadores es van conèixer el 1936 i la complicitat va ser immediata: “Ens vam avenir tant de seguida que tot ho vam fer juntes.”Amb l’esclat de la Guerra Civil, van ser mobilitzades i van impartir classes als futurs pilots, tot i que mai no van participar en accions de combat.

Mari Pepa recordava els vols fins a Sariñena per portar la paga als soldats, sovint amb mapes improvisats: al principi utilitzaven un mapa de Codorníu, on només hi apareixien les vinyes de Sant Sadurní. Una imatge clara de la precarietat amb què operava l’aviació republicana.

Dolors evocava també la vida quotidiana: “Anàvem amb bicicleta a tot arreu. Cada dia dinàvem al cafè del Pont i ens agradava veure els camps sembrats.”Quan la guerra va acabar, els seus camins es van separar. Dolors Vives es va quedar a Catalunya.

Mari Pepa Colomer va marxar primer a França i després a la Gran Bretanya. A França es va casar amb el pilot català Josep Carreras. “Any rere any he tornat a Catalunya, perquè aquí hi tinc la família, però a Anglaterra hi tinc els fills.”Malgrat la distància, mai no van perdre l’amistat. La seva història compartida forma part indissociable de les seves vides i del llegat de l’aviació catalana. (Juan Miñarro).