El nomenclàtor del Prat de Llobregat amaga les històries dels grans propietaris que van transformar el paisatge agrícola i industrial del municipi. A partir de les desamortitzacions del segle XIX, figures com Jaume Casanovas, Ferran Puig i Manuel Bertrand van adquirir extensos terrenys i van impulsar el desenvolupament econòmic de la zona, deixant una empremta que perdura fins avui dia.

Es tracta dels carrers Manuel Bertrand, Jaume Casanovas i Ferran Puig.
L’origen: la desamortització de Mendizábal
Tot va començar arran de la llei de desamortització de Mendizábal el 29 de juliol de 1837, sent reina Isabel II i regent Maria Cristina de Borbó.
Juan Álvarez Mendizábal, ministre d’Hisenda, va dur a terme una revolució amb les propietats de l’Església, que tenien mitja Espanya en el seu patrimoni.
Al Prat gairebé 2.000 ha estaven en mans del monestir de Sant Cugat, el Bisbat de Barcelona i diverses comunitats de religioses.
Es va tractar d’expropiar per reial decret totes aquestes terres, posar-les a la venda i facilitar terres a les famílies que vivien del camp. Però va resultar que se’n van aprofitar les famílies riques, que eren les que tenien els diners per poder comprar-les.
Al Prat es va partir de terres poc cultivades, plenes de matolls, jonqueres i plantes salicornis. Calia invertir molt per poder-les cultivar.
Jaume Casanovas: l’impuls agrícola i l’aigua del Delta.

Jaume Casanovas, besavi de Jaume Casanovas Casanovas, i germà de l’indià Josep Casanovas Parellada, que va ser també propietari del Càmping Toro Bravo. L’indià, desembarcat de l’illa de Cuba amb molts diners, va poder adquirir la major part de les terres. Des de la desembocadura del riu Llobregat fins al llac del Remolar, les terres de l’aeroport, part de la Barceloneta. Fins a la finca de Can Sabadell de Sant Boi.
Va construir la Colònia Casanovas amb cases per als treballadors, cantina, economat, quadres i la resta de serveis. Va ser la primera explotació agrícola i ramadera del Delta, subministrant gran quantitat de llet a la ciutat de Barcelona.
Va ser l’impulsor de la descoberta de l’aqüífer profund on van trobar una aigua excel·lent; va ser l’esperó per a l’arribada de les fàbriques La Seda de Barcelona, La Papelera Española i l’actual Aigües del Prat.
Ferran Puig i les connexions de transport.

Ferran Puig, industrial i polític barceloní, va ser un altre gran ciutadà que va adquirir les terres a la zona de La Podrida, Cal Malet i Cal Nani. Va construir el primer pont sobre el Llobregat, «el pont dels carros», que va revolucionar el transport per a Barcelona, arruïnant el propietari de la barca.
També el polític Alejandro Lerroux va adquirir el 1920 la finca de Cal Beites, Cal Arana, però se la va vendre a la família dels Mata i no va figurar com a propietari important.
Manuel Bertrand: l’últim gran latifundista i La Ricarda

I acabem amb l’últim posseïdor de grans quantitats de terreny, Manuel Bertrand, sent propietari de les terres de la zona Gallart Mones, la «zonilla», l’Institut, les Cases de La Seda fins al mar.
Juntament amb el seu fill Eusebio Bertrand Serra, va crear en la dècada de 1920 l’edifici singular de La Granja de La Ricarda, amb una explotació ramadera amb vaques de llet, subministrant gran quantitat de litres a la ciutat de Barcelona; va sanejar centenars de ha aportant sorra de la platja i fent-les cultivables i adquirint la primera màquina batedora, on acudien tots els pagesos del Prat a batre el blat i l’ordi que es cultivava en molts camps del Prat.
És l’últim latifundista i ara els seus descendents continuen sent propietaris de l’últim reducte, que és la finca de La Ricarda amb el majestuós llac i torres d’estiueig existents a la cuidada finca, entre les quals es troba la casa Gomis, acabada d’adquirir pel Ministeri de Cultura.
Aquesta finca actualment està pendent de la possible expropiació per a l’ampliació de la tercera pista aeroportuària i posar fi a l’últim enclavament que un dia va ser propietat de l’Església i expropiat per a la seva venda el juliol de 1837.(Juan Miñarro/Felip Neri).








0 comentarios