El pilot pratenc , que sortia des de la ‘pole’, va patir un accident espectacular però va poder marxar pel seu propi peu.

Un instant que ho va capgirar tot

El cap de setmana havia començat amb un somriure per a Joel Esteban. El jove pilot del Prat de Llobregat, de només 20 anys, havia aconseguit la seva primera ‘pole position’ a Moto3, un pas importantíssim en una categoria on cada dècima pesa com una llosa. Tot feia pensar que seria una cursa per recordar, d’aquelles que es guarden a la memòria.

Però a la volta 7, el destí va fer un gir brusc. Esteban lluitava cos a cos amb Máximo Quiles per la segona plaça, mantenint un ritme alt i constant. De sobte, la seva moto va fer un ‘coletazo’ violent, inesperat, d’aquells que no donen marge de reacció. En un instant, el pratenc va sortir disparat i el seu cap va impactar amb força contra l’asfalt del circuit de Goiânia.

A les grades, el silenci va ser immediat. Aquell silenci tens al qual tothom conté la respiració alhora.

Un alleujament després de la por

Durant uns segons, l’escena va ser colpidora. Però, gairebé com un alleujament col·lectiu, Esteban va començar a moure’s. Lentament, amb prudència, es va posar dret. Va marxar pel seu propi peu, visiblement adolorit però conscient, i això va ser suficient perquè l’ambient tornés a respirar.

El que podia haver estat una tragèdia va quedar en un ensurt majúscul. Un recordatori dur de com n’és de fràgil aquest esport i de com, fins i tot en un cap de setmana que havia començat de manera immillorable, tot pot canviar en un parpelleig.

Un cap de setmana gris que deixa lliçons

Per a Esteban, el GP del Brasil no només serà recordat per la seva primera ‘pole’, sinó també per la caiguda que va fer tremolar tothom. Tot i així, la seva capacitat per aixecar-se i marxar pel seu propi peu deixa una sensació d’agraïment i respecte. En un campionat tan exigent com Moto3, aquests moments recorden la valentia que exigeix cada volta.