​Des de la redacció d’El Prat al dia hem vist de prop la mostra de la creadora potablava a Barcelona, una estrena museística que sacseja la noció de l’amor i el reconecta amb la lluita de classes.

​Un recorregut potablava pel cor de la Rambla.

​Des d’El Prat al dia ens hem desplaçat fins a La Virreina Centre de la Imatge per conèixer de primera mà «Declaración de amor a Lenin», la primera exposició en un museu de la poeta i dramaturga del Prat de Llobregat Juana Dolores Romero Casanova (1992). Comissariada per Valentín Roma i oberta al públic des del passat 11 de juliol, aquesta proposta s’instal·la al cor de Barcelona com una invitació directa a qüestionar els discursos dominants sobre els afectes i la política.

​Per a la creació local, aquesta estrena suposa una fita rellevant: veure una artista de la nostra ciutat ocupar un dels espais de referència de la imatge contemporània amb un discurs tan propi, punyent i incisiu.

​L’amor com a eina de transformació i combat.

​Durant la visita pel recorregut expositiu, queda palesa la voluntat de la creadora de rescatar el potencial revolucionari de l’amor, distanciant-lo del sentimentalisme tradicionalment associat a la burgesia i als imaginaris de les classes mitjanes urbanes. Prenent com a punt de partida la reflexió d’Ernesto «Che» Guevara sobre els sentiments de l’autèntic revolucionari, la mostra juxtaposa el ressentiment i l’odi de classe amb els desencisos i passions de l’àmbit sentimental.

​En un context marcat per la crisi social i l’afluixament de la memòria històrica, l’exposició planteja una reflexió incòmoda: quin tipus d’amor és possible sota el capitalisme i quin es podria construir des d’un horitzó comunista. Per a Juana Dolores, el compromís amb la revolució esdevé l’única certesa afectiva plena en un entorn de precarietat material i espiritual.

​De la provocació a la crítica cultural.

​Més enllà de la provocació inicial del títol, la proposta s’endinsa en debats teòrics profunds. Recupera debats intel·lectuals dels anys cinquanta —com els que van mantenir figures expulsades del Partit Comunista Francès com Marguerite Duras o Maurice Blanchot— i els connecta amb preguntes sobre com es construeix comunitat avui dia.
​Així mateix, la mostra s’enfronta a la tendència de diluir la protesta o la desobediència en simples gestos per a xarxes socials o etiquetes de burocràcia virtuosa, defensant la necessitat de recuperar una insolència popular amb capacitat real de transformació.

​Claus pràctiques per a la visita

​L’exposició es podrà visitar de manera gratuïta fins al proper 1 de novembre de 2026. Els horaris d’obertura del Palau de la Virreina són de dimarts a diumenge i festius, d’11.00 h a 20.00 h (tancat els dilluns no festius). El centre disposa també de servei de visites guiades amb reserva prèvia per a aquelles persones que vulguin aprofundir en el discurs d’aquesta exposició.