El Prat diu adéu a l’última drogueria Asensio amb la jubilació d’en Pedro. El tancament de l’històric comerç del barri de Sant Jordi posa fi a una saga familiar de dues generacions i deixa la zona sense un dels seus punts de trobada més icònics.

Un matí d’acomiadaments i de persianes baixades.

​Dissabte de primera hora del matí, amb les portes tancades i paper de diari cobrint els vidres. Dins de l’establiment, Pedro empaqueta els darrers productes que li queden després de quatre dècades al capdavant del negoci. Encara que l’atenció al públic va acabar oficialment el passat 30 de setembre, data en què es va donar de baixa com a autònom per accedir a la jubilació, el flux de veïns no s’ha aturat. Desenes de clients han anat entrant a la botiga per acomiadar-se o per recollir algun darrer encàrrec guardat. Pedro els coneix a tots. Poc després d’obrir el comerç es va mudar al barri de Sant Jordi, on s’ha convertit en un veí més que sempre té a punt una bona paraula, una anècdota o un consell precís sobre el producte adequat.

​La fi d’una saga familiar de dues generacions.

​Amb aquest tancament s’acaba una trajectòria comercial que es remunta al seu pare, un representant de comerç d’una gran empresa de pintures que va obrir la primera i ja històrica drogueria Asensio a El Prat de Llobregat. La família va arribar a tenir quatre establiments a la ciutat, de les quals la penúltima, situada al carrer Ferran Puig, va baixar la persiana l’any passat. Tant Pedro com el seu germà es van criar entre aquests taulells. «Des dels 14 anys estic treballant en això», recorda Pedro, que coneix millor que ningú els secrets d’un ofici que ara es queda sense relleu generacional. «És un treball molt esclau i sense cap seguretat al qual els joves no es volen dedicar», explica, tot afegint que els seus fills han optat per altres camins professionals.

​Més que un comerç, un punt de trobada veïnal.

​Tot i que Pedro continuarà vivint al barri, el tancament de la drogueria deixa un buit enorme a Sant Jordi. L’establiment no era només un negoci d’èxit on trobar des de lleixiu, pintura o aigua fins a colònies o qualsevol especialitat de drogueria que se sabés que només es trobaria allà. Era, sobretot, un espai de pas i de trobada on diàriament molts veïns s’acostaven simplement a conversar mentre es despatxava. Quan es lliurin les claus al propietari del local, no només es tancarà un comerç emblemàtic i una saga familiar, sinó que el barri perdrà un altre dels seus eixos de vida social davant la creixent competència de les grans superfícies i de les compres per internet.