L’Hospital Universitari de Bellvitge presenta quatre casos que apunten a una possible via terapèutica combinada, ben tolerada i amb millores funcionals en pacients amb depressió greu.

L’Hospital Universitari de Bellvitge i l’IDIBELL han publicat a la revista Journal of ECT una sèrie de casos que, per primera vegada, descriu la combinació d’esketamina intranasal i teràpia electroconvulsiva (TEC) en pacients amb depressió resistent. Són resultats preliminars, però obren una porta d’esperança en un àmbit on sovint les opcions són limitades i el patiment, profund.

Una combinació que sembla prometedora

L’estudi recull quatre casos en què la combinació d’ambdues teràpies ha estat factible, ben tolerada i amb beneficis addicionals respecte a l’ús per separat. En dos pacients, una millora parcial es va transformar en una remissió completa després d’afegir el segon tractament. En els altres dos, que necessitaven sessions de TEC cada vegada més freqüents, la incorporació de l’esketamina va permetre estabilitzar-los i espaiar les recaigudes.

Els investigadors insisteixen que caldran estudis més amplis, prospectius i controlats per confirmar l’eficàcia d’aquesta estratègia i determinar quins perfils de pacients en podrien treure més profit. També serà necessari establir pautes òptimes d’administració i identificar possibles marcadors de resposta.

La depressió, una càrrega creixent

La depressió és una de les malalties mentals més freqüents i, segons l’OMS, ja és la primera causa de discapacitat al món. A Catalunya, l’Enquesta de Salut del 2023 estima que un 9,2% de la població major de 15 anys pateix formes moderades o greus de depressió.

En aproximadament un 30% dels casos, els tractaments habituals —psicoteràpia i medicació— no aconsegueixen resultats satisfactoris. És llavors quan es parla de depressió resistent i quan sovint s’opta per tractaments de neuromodulació, com la teràpia electroconvulsiva, especialment en situacions greus o de risc vital.

L’esketamina, una eina recent però en expansió

L’esketamina intranasal, derivada de la ketamina utilitzada en anestèsia, està autoritzada a la Unió Europea i es va incorporar al finançament hospitalari a Espanya a finals del 2022. Actua generant canvis positius en circuits cerebrals afectats per la depressió.

A Bellvitge, fa dos anys que forma part del programa terapèutic per a depressió resistent i aquest febrer s’han assolit els 100 primers tractaments. Segons el Dr. Sergi López, especialista de la Unitat de Psiquiatria Intervencionista i primer signant de l’estudi, “els perfils i respostes són molt diferents, i això ens obliga a plantejar abordatges variats”. Recorda que hi ha pacients que no responen a una teràpia però sí a l’altra, fet que suggereix mecanismes neurobiològics complementaris.

El Dr. Mikel Urretavizcaya, cap de secció de la mateixa unitat, destaca que aquest treball s’inscriu en una línia emergent que explora com combinar o seqüenciar intervencions avançades pot millorar la resposta clínica i facilitar estratègies de manteniment més sostenibles.

Un centre de referència

El Servei de Psiquiatria de l’Hospital Universitari de Bellvitge és un referent en tractaments avançats i recerca clínica. Dona cobertura a un ampli territori del Baix Llobregat i l’Anoia en casos de depressió resistent d’alta complexitat, combinant assistència especialitzada i investigació constant.

Aquest nou estudi no ofereix encara conclusions definitives, però sí una mirada prudentment optimista: en un camp on cada millora pot canviar vides, explorar noves combinacions terapèutiques és una necessitat i, potser, una oportunitat.