OPINIÓ

En un moment en què els programes artístics públics del Prat es veuen progressivament desarticulats, i en què el municipi —malgrat el seu relat històricament vinculat al progrés social— corre el risc de quedar relegat en el mapa de la cultura contemporània, es fa imprescindible obrir una reflexió col·lectiva per tornar a situar la cultura al centre del debat públic. Aquest decàleg neix, doncs, de la inquietud i del compromís: de la voluntat de pensar col·lectivament quin model cultural volem, i de la convicció que les decisions en matèria de cultura no poden ser alienes a la ciutadania que la sosté i la fa possible.

Aquest text, escrit per Auri Alós (@aurialos), artista, gestora cultural i veïna del Prat, s’articula com una proposta oberta —a mig camí entre la carta d’opinió, la carta d’amor i, per a alguns, una carta als Reis— que posa sobre la taula mancances, però sobretot oportunitats. Lluny de voler tancar cap diagnòstic, pretén reactivar una conversa necessària sobre el paper de la cultura a la ciutat al 2026, i sobre com garantir-ne l’accés, la vitalitat i la projecció en el present i el futur. Perquè la cultura no és només un àmbit de gestió institucional, sinó un dret col·lectiu i un espai compartit que ens interpel·la a totes i tots.

I. Obertura dels equipaments municipals culturals, de salut socioesportiva i de lleure els caps de setmana i festius, en defensa d’un oci cultural que conciliï amb la vida de les persones i que no relegui els moments de lleure exclusivament a opcions impulsades per l’empresa privada o vinculades al consum.
Creació de places de treball en format de mini-job per a joves estudiants del Prat en edat i amb voluntat de treballar els caps de setmana, que permetin mantenir oberts els equipaments públics en festius o períodes vacacionals sense tensionar un equip d’atenció ja fortament precaritzat; alhora que es fomenta l’ocupació i es facilita als pratencs i pratenques l’accés a una primera experiència laboral dignament retribuïda.

II. Foment d’una programació cultural específica per als períodes vacacionals, entenent les vacances d’estiu com una oportunitat per fer arribar activitats als equipaments de proximitat per a tota mena de perfils demogràfics, tot responent a les necessitats dels veïns i veïnes que decideixen quedar-se al Prat. Així, s’amplia i es reforça l’oferta de casals, tallers, rutes i esdeveniments per a tots els públics durant el mes d’agost, o les setmanes de Nadal i Pasques, assumint cada cop més que marxar de vacances és un privilegi no accessible per a tothom, i promovent el dret a participar de manera activa i plena en activitats d’oci i lleure al llarg de tot l’any.

III. Aposta estratègica per enfortir la Xarxa de Centres Cívics existent com a columna vertebral de la cultura de proximitat als barris. Es dotaran de més recursos materials, econòmics i humans perquè puguin impulsar programació pròpia sense renunciar a criteris de qualitat i coherència. Es fomentaran sinergies amb equipaments culturals especialitzats i es reforçarà la coordinació entre programacions per tal d’oferir una proposta integrada i accessible. Aquesta articulació permetrà ampliar la base de públics, afavorir la participació activa i generar circuits de retorn entre espais, ciutadania i creadors, consolidant una cultura plenament democràtica i arrelada al territori, que no depengui de la predisposició de les professionals al capdavant dels equipaments, sinó que es desenvolupi amb ple suport institucional.

IV. Impuls d’una comissió de festes democràtica i participativa, oberta a la ciutadania i amb caràcter assembleari, que permeti apropar la presa de decisions relatives a la celebració de les festivitats locals al conjunt del veïnat; així com intervenir en la programació d’activitats i garantir una major transparència en la gestió dels recursos municipals destinats a promoure esdeveniments festius.

V. Foment d’un oci nocturn segur i de proximitat, no a través de la promoció directa d’esdeveniments per part del consistori —atès que no és funció de l’Ajuntament superposar-se ni competir amb iniciatives empresarials que contribueixen a la promoció econòmica local—, sinó mitjançant l’agilitació de tràmits i la facilitació de permisos.
D’una banda, s’autoritzen iniciatives dels comerciants fins ara bloquejades, com la instal·lació de carpes en períodes vacacionals amb la col·laboració municipal en infraestructures. De l’altra, es subvenciona parcialment del cost de programació d’actes promoguts per entitats locals sense ànim de lucre, fomentant l’autogestió festiva i la participació veïnal.

VI. Atracció de festivals artístics i culturals al Prat, aprofitant el potencial del municipi com a espai estratègic dins l’àrea metropolitana. A partir de les experiències recents amb SOUNDIT, es treballarà per garantir-ne la consolidació i continuïtat del model, evitant la lògica d’esdeveniments puntuals desconnectats del territori. S’establiran mecanismes d’accés prioritari per a la ciutadania del Prat, assegurant que aquests esdeveniments reverteixin directament en el veïnat, alhora que es projecta el municipi com un node cultural actiu i interconnectat, capaç d’establir aliances amb els agents de la cultura urbana i contemporània de l’entorn metropolità.
Es garantirà, així mateix, la coordinació amb les entitats impulsores per assegurar serveis de transport públic que en facilitin l’accés segur, especialment per al jovent.

VII. Creació d’un museu permanent a l’espai de La Granja de la Ricarda que articuli un relat propi sobre la història, la cultura i les tradicions vinculades al municipi. L’equipament combinarà exposicions estables amb programació temporal, amb l’objectiu de configurar un espai divulgatiu, pedagògic i participatiu.
Es promourà l’adquisició d’obres provinents de col·leccions etnogràfiques locals per tal d’incorporar-les al patrimoni públic, garantint-ne la conservació, documentació i difusió, i reforçant així el dret col·lectiu a la memòria i el sentiment d’orgull i pertinença.

VIII. Posada en marxa d’una Fàbrica de Creació que doni resposta a la manca d’espais de treball per a artistes i col·lectius contemporanis, d’acord amb el model impulsat per ciutats de característiques similars al Prat, com Granollers o Sabadell.
Mitjançant la recuperació de naus i locals infrautilitzats, especialment en zones industrials avui en decadència, es facilitaran tallers per a creadors locals i s’obrirà la possibilitat d’acollir artistes externs, afavorint l’intercanvi i la dinamització cultural. S’impulsaran programes de residències artístiques orientats a projectes que dialoguin amb el context social del Prat, recuperant i ampliant iniciatives desintegrades pel consistori, com el guardonat programa d’Arts Visuals /UNZIP, amb l’objectiu de consolidar un ecosistema creatiu estable, que aculli, enraigui i projecti el talent local en comptes d’expulsar-lo.

IX. Desplegament d’un Espai Jove dotat de recursos efectius per al desenvolupament artístic, que superi la funció merament informativa. L’equipament acollirà els serveis del Lloro, i hi incorporarà sales d’assaig, espais de creació i àrees de mostra obertes al públic, facilitant itineraris d’iniciació, emprenedoria i creixement per a joves creadors en àmbits escènics, visuals i musicals. Es garantirà l’acompanyament tècnic i formatiu, més enllà dels serveis ja oferits pels centres especialitzats, establint ponts entre la pràctica amateur i la inserció en circuits professionals, i contribuint així a democratitzar l’accés a la cultura i a vincular el talent jove al municipi.
El nou espai impulsarà una programació pròpia, estable i sostinguda d’activitats de lleure social, cultural i educatiu per a joves, orientada a generar oportunitats per als artistes emergents i a consolidar circuits de creació i exhibició. Aquesta dinàmica haurà de contribuir, a mitjà termini, a establir lògiques de retorn i interrelació amb la resta d’espais culturals municipals, reforçant la cohesió i la continuïtat del conjunt de l’ecosistema cultural local.

X. Reconeixement i defensa del programa Interseccions com a eix central de la relació entre cultura i educació al municipi, tot garantint que pugui arribar a tots els centres educatius que ho desitgin, amb independència de la seva titularitat. Es reforçarà el seu paper com a eina clau per al primer accés a la cultura contemporània i la vinculació amb els equipaments locals, promovent-ne el coneixement i la participació transversal de la comunitat educativa.
Alhora, es projectarà el model més enllà del Prat mitjançant la seva obertura a xarxes d’art i educació, processos de formació i intercanvi amb iniciatives afins. Es reivindica Interseccions com una experiència de referència en l’àmbit estatal, que cal preservar, enfortir i fer créixer, garantint que cap infant o adolescent del Prat en quedi exclòs i consolidant des de la infància el dret efectiu d’accés a una cultura pública de qualitat.(Auri Alós)