Un senyal de bona salut dels ecosistemes dunars, que continuen mostrant la seva fragilitat.

Les dunes de la platja del Prat han tornat a donar una sorpresa natural aquests dies. S’hi han localitzat els primers exemplars d’eruga zebra, una espècie pròpia dels ambients dunars mediterranis que, malgrat la seva aparença cridanera, és completament inofensiva. La troballa ha estat comunicada pels serveis metropolitans de parcs i platges, que aquests dies intensifiquen el seguiment de la biodiversitat a la zona.

Una espècie lligada al lliri de mar

L’eruga zebra —relacionada amb el Coscinia cribraria— manté una estreta dependència del lliri de mar (Pancratium maritimum), una de les plantes més emblemàtiques i resistents de les nostres dunes. La presència d’aquestes erugues sol indicar que el cicle natural del lliri avança amb normalitat, un detall que els tècnics valoren com un bon senyal en un entorn sovint castigat per la pressió humana i els temporals.

Les franges blanques i negres que caracteritzen l’eruga no són només un tret estètic: actuen com a advertiment visual per als depredadors. Tot i això, els experts recorden que no representa cap risc per a les persones ni per als animals domèstics.

Un recordatori de la fragilitat del litoral

La detecció d’aquests primers exemplars arriba en un moment en què la conservació de les dunes continua sent un repte. Són espais fràgils, sotmesos a canvis constants i que depenen de petits equilibris ecològics. Qualsevol alteració —un pas fora dels itineraris marcats, una planta arrencada, un gos deslligat— pot trencar dinàmiques que han trigat dècades a consolidar-se.

Els responsables insisteixen que la millor manera de protegir aquests espais és respectar-ne els accessos, evitar trepitjar les zones de vegetació i mantenir una actitud curosa. “Cada detall compta”, expliquen. I la presència de l’eruga zebra n’és un recordatori: quan el sistema funciona, la vida torna a aparèixer.

Un petit animal que explica una història més gran

L’arribada d’aquestes erugues no és un fet extraordinari, però sí significatiu. Parla d’un litoral que, malgrat les pressions, continua respirant. D’unes dunes que encara conserven espècies adaptades a condicions extremes. I d’un patrimoni natural que necessita atenció constant per no desaparèixer.

Per això, els tècnics demanen prudència i respecte. Perquè, al final, conservar aquests espais tan valuosos és també conservar una part essencial del Prat.