L’Auditori del Cèntric Espai Cultural va reunir aquest dissabte un públic divers i curiós per redescobrir El bon policia, la comèdia afilada de Santiago Rusiñol que, més d’un segle després de la seva estrena, continua interpel·lant amb humor i una mirada lúcida sobre els prejudicis i les febleses humanes.

Un clàssic que torna a respirar en escena

L’obra presenta en Josep, un home senzill, de bon cor i sense gaire malícia, que accepta una feina de policia per mantenir la seva família peculiar: els seus fills i el seu amic inseparable, l’Anton. La seva bona fe, però, xoca de seguida amb les exigències del càrrec. Les ordres del cap li pesen, i la seva incapacitat per imposar-se el porta a situacions tan absurdes com tendres.

Per evitar que en Josep perdi la feina —una feina per a la qual, com ell mateix deixa entreveure, no està gens dotat—, ell i l’Anton ideen un pla tan agosarat com ingenu: fer passar l’Anton per un delinqüent perillosíssim, detingut amb una habilitat que, en realitat, en Josep no té. Una estratègia desesperada per salvar l’honor i, de passada, assegurar una recompensa econòmica.

Una comèdia que manté intacta la seva punteria

Estrenada el 1905, El bon policia va sacsejar la crítica i va dividir el públic. Rusiñol hi retratava, amb ironia fina, la fragilitat de les convencions socials i l’arbitrarietat d’una justícia sovint més teatral que efectiva. Més de cent anys després, el text continua funcionant com un mirall incòmode i divertit. Les crisis, les trampes quotidianes i la necessitat de sobreviure —amb dignitat o sense— segueixen sent terreny conegut.

A l’escenari del Cèntric, només dos actors donen vida a tots els personatges. Un joc escènic que trenca convencions i que convida el públic a entrar en l’auca amb complicitat, rient plegats d’un món que, malgrat el temps, no ha canviat tant.

Farré i Puig, una parella artística consolidada

Ricard Farré i Arnau Puig es coneixen des de fa més de deu anys, quan coincidien a l’Institut del Teatre. Des d’aleshores han compartit projectes, escenaris i una manera artesanal d’entendre l’ofici. El 2014 van formar part de la primera Jove Companyia del Teatre Nacional de Catalunya, un punt d’inflexió que va consolidar la seva trajectòria conjunta.

En els últims anys han participat en produccions destacades com Les feres de Shakespeare al Teatre Condal, El Cantador al TNC, Estripar la terra a La Seca-Espai Brossa, Hurlyburly al Tarantana, Perduts a la Viquipèdia al Romea o Nit de Reis a El Maldà i la Biblioteca de Catalunya. Tot i la joventut, acumulen una llarga experiència sota la direcció de noms com Xavier Albertí, Josep Maria Flotats, Lluís Pascual o Ferran Utzet.

Aquest dissabte, al Cèntric, van demostrar un cop més que la química escènica i la precisió interpretativa poden convertir un clàssic en una peça viva, propera i sorprenent.