L’escriptor de Sant Adrià de Besòs protagonitza una conversa íntima i lúcida sobre els rituals urbans i la memòria compartida.

Narrar la ciutat: entre el quotidià i la literatura

Ahir, dins del cicle de pensament contemporani Diàlegs, va tenir lloc una xerrada que va captivar els assistents per la seva proximitat i profunditat. L’escriptor Javier Pérez Andújar va compartir reflexions sobre com les ciutats esdevenen escenaris plens de significat, sovint sense que ens n’adonem. “Ens movem per rituals”, va dir, “i aquests rituals ens lliguen a l’espai, al temps i als altres”.

La conversa, conduïda amb sensibilitat i ritme per l’Eix Literatura, coordinat per Rosa Ribas, va girar entorn de la manera com escriure sobre la ciutat és també una forma de viure-la. Pérez Andújar va parlar de la importància de narrar no només el que veiem, sinó també allò que recordem i el que intuïm. “A les ciutats hi conviuen els veïns d’ara i els d’abans”, va remarcar, amb una mirada que oscil·lava entre la nostàlgia i la lucidesa.

Una trajectòria marcada per la ciutat i la paraula

Nascut a Sant Adrià de Besòs l’any 1965, Javier Pérez Andújar és llicenciat en Filologia Hispànica i autor d’una obra literària que ha sabut capturar l’esperit dels barris, les perifèries i les històries petites que sovint passen desapercebudes. Entre els seus llibres destaquen El año del Búfalo —amb el qual va guanyar el Premi Herralde de novel·la el 2021—, Paseos con mi madre, Los príncipes valientes i Catalanes todos.

A més de la seva faceta com a novel·lista, col·labora habitualment al programa de ràdio A Vivir Que Son Dos Días (Cadena SER) i al diari digital elDiario.es. També imparteix classes a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i ha deixat empremta en mitjans com Ara, El Periódico de Catalunya i El País, on els seus articles sobre la ciutat li van valer el Premi Ciutat de Barcelona de Mitjans de Comunicació l’any 2014.

Entre còmics, fanzines i memòria col·lectiva

La seva creativitat no es limita a la narrativa. Pérez Andújar ha escrit guions per a còmics com Margarita contra los Vampiros i El designio, i ha traduït al castellà l’àlbum d’Astèrix ¡El cielo se nos cae encima!. També va ser una veu activa en el món dels fanzines, cofundant Lardín i Flandis Mandis, espais de llibertat creativa i crítica social.

La xerrada d’ahir va ser molt més que una lliçó d’escriptura. Va ser una invitació a mirar la ciutat amb ulls nous, a escoltar les seves veus antigues i a reconèixer-nos en els seus racons. Una trobada que va deixar petjada.