Una victòria treballada en una pista incòmoda que es decideix al darrer quart.

El TQ‑CB Prat va tornar del Pavelló Plana Lledó amb un somriure d’aquells que costen d’amagar. No era un desplaçament senzill, ni molt menys, i l’absència d’Antonio Ruiz encara feia més feixuga la visita. Durant més de mitja hora, l’emoció va planar sobre l’ambient, com una boira que no marxa. Però va ser aleshores quan va aparèixer un Jose Nogués “apostoflant”, com diria Jordi Rovirosa, per posar ordre, qualitat i, sobretot, la clau que obriria definitivament la porta de la victòria (77‑87).

Un inici desconcertant: el Mollet marca el ritme

El primer quart va tenir un punt sorprenent. Els papers semblaven canviats i el Mollet, més ràpid i intens, imposava el ritme. Els potablaves, poc acostumats a anar a remolc aquesta temporada, no acabaven de trobar el seu lloc. Tot i això, Marc Sesé i Adrià Codinachs mantenien l’equip dins del partit (17‑15). Una última embranzida local, però, deixava el marcador en 25‑18 al primer descans.

El Prat reacciona a base de triples, però el Mollet aguanta

El segon quart va seguir el mateix guió: desgast constant del Mollet i intents del Prat per capgirar la dinàmica. Mario del Campo movia peces, buscava alternatives, però el partit no acabava de trencar-se. A l’equador del període, els locals aconseguien la màxima diferència (34‑26). Va ser llavors quan els triples van aparèixer com un respir: primer Nogués per retallar, després Jaume Solé per empatar i finalment Sergi Costa per avançar els potablaves (36‑38). Tot i així, dos triples finals del Mollet enviaven el partit al descans amb un 42‑38 que deixava tot obert.

Equilibri absolut fins al darrer quart

El tercer quart va ser una batalla d’anades i tornades. Ritme alt, possessions ràpides i un marcador que no es decantava per ningú. El Prat no aconseguia imposar el seu estil, i això mantenia el partit en un punt d’incertesa constant. Les diferències eren mínimes i s’arribava al darrer mini descans amb un ajustadíssim 60‑59. Tot feia pensar que el quart de la veritat, aquell que últimament semblava oblidat, seria decisiu.

L’esclat de Nogués: rebots, punts i serenor per sentenciar

I així va ser. El Mollet va intentar mantenir la mateixa fórmula que li havia funcionat durant 30 minuts, però Jose Nogués va decidir que ja n’hi havia prou. Va desxifrar el partit com qui resol un trencaclosques: rebots en atac, rebots en defensa, un 2+1, tirs lliures, cistelles de tots colors… fins a 11 punts en un quart que el van convertir en un malson per als locals.

Amb ell al comandament, el Prat va trobar finalment el camí. La diferència es va estirar fins als deu punts (66‑76) i, tot i els intents desesperats del Mollet a base de triples i faltes per enviar els potablaves al tir lliure, la serenor visitant va acabar imposant-se. El 77‑87 final certifica la catorzena victòria consecutiva d’un equip que sap patir i sap rematar.

Nogués, amb 11 punts en el darrer quart, va ser el “killer” que necessitava el Prat.

Fitxa del Partit.

DM Group Mollet — 77
Expósito (1), Real (12), Marzo (16), Belver (9), Viñallonga (8), Soto (8), Auro (9), Valle (4), Quezada (2), Rodríguez (8).

TQ‑CB Prat — 87
Carrasco (7), Costa (3), Salvans (5), Sesé (13), Llovet (11), Martínez (7), Solé (3), Nogués (14), Omoaruna (3), Codinachs (11), Smallwood (10).