​Josep Ferret i Pujol (el Prat, 1934) és una de les figures més destacades en l’estudi de les aigües subterrànies del delta del Llobregat i de la història local del Prat de Llobregat. Va obtenir el títol d’enginyer tècnic industrial i va desenvolupar la seva carrera professional a la històrica empresa La Seda de Barcelona, on va ocupar diversos càrrecs de direcció tècnica.

​En Joan Miñarro i en Felip Neri fem una xerrada amb ell acompanyats de la seva dona Adela i del seu veí i amic, Josep Bel...

​Entre 1974 i 1983 va ser regidor de l’Ajuntament del Prat de Llobregat, exercint especialment com a delegat d’Aigües i també com a tinent d’alcalde de Serveis Municipals. Va ser membre fundador de la Comunitat d’Usuaris d’Aigües del Delta del Riu Llobregat, de la qual va ser president, coordinador i assessor tècnic durant dècades. La seva tasca va ser clau en la defensa i gestió sostenible dels aqüífers del delta.

​Ha publicat nombrosos estudis sobre els pous artesians del delta, l’aprofitament de les aigües subterrànies i les sequeres, inundacions i l’evolució de la hidrogeologia del territori. Com a historiador local ha publicat desenes de llibres dedicats als carrers i barris històrics del Prat, al Centre Artesà, les tavernes, cafès i bars de la ciutat, la parròquia, les escoles i les entitats locals, els Mossos d’Esquadra, els carabiners i la Guàrdia Civil al Prat, i biografies de personatges destacats de la ciutat.

​En Josep ha rebut el guardó «Amic del Prat» l’any 1989, i el Premi Ciutat del Prat el 2014, per la seva trajectòria i la seva obra, que constitueix una referència imprescindible per entendre tant la història del Prat de Llobregat com la gestió de l’aigua al delta del Llobregat.

​– Josep, com era el Prat on vas néixer?

Vaig néixer al Prat el 1934. En una ciutat encara petita, molt marcada pels camps del delta, el riu i l’aigua, amb una vida quotidiana molt lligada al treball i a les relacions personals.

​– D’on prové la teva família?

La família paterna venia de Reus, però va arrelar al Prat profundament. El meu avi, Josep Pujol Capsada, metge, escriptor i alcalde del Prat, va ser una figura molt destacada de la vida local.

​– Quina va ser la seva importància?

Era metge de medicina general i molt compromès amb la política municipal. A les eleccions de 1931, representant Esquerra Republicana de Catalunya, va obtenir la majoria i va ser alcalde. El 14 d’abril de 1931 va proclamar la República des del balcó de l’Ajuntament del Prat. Aquell episodi forma part de la història democràtica del poble.

​– Com va ser la teva formació?

Primer vaig anar a l’escola del senyor Recasens, a la rambla cantonada amb Joan Maragall, i després a l’Escola d’Aprenents de La Seda de Barcelona. Vaig entrar a la segona promoció, el 1949, per formar-me com a oficial mecànic.

​– Què significava La Seda en aquell moment?

Era una escola de vida. Allà s’aprenia disciplina, ofici i responsabilitat. Era una gran empresa industrial i també un espai de formació i treball per a molts i moltes joves del Prat.

​– Vas continuar estudiant?

Sí. A les nits anava en bicicleta a Barcelona, a l’Escola del Treball. Allà vaig obtenir el títol de mestre industrial. Va ser una etapa molt dura, però decisiva.

​– I després?

Vaig continuar a l’Escola de Pèrits de Vilanova i la Geltrú, on vaig obtenir el títol d’enginyer tècnic industrial.

​– Quina va ser la seva trajectòria a La Seda?

Vaig començar al taller mecànic, després vaig passar a la sala de projectes com a delineant i finalment vaig arribar a ser projectista d’instal·lacions industrials.

​– També vas fer docència?

Sí, durant uns anys vaig ser professor a l’Escola d’Aprenents. Era una manera de retornar el que havia rebut.

​– Vas practicar esport?

Sí, jugava a bàsquet amb l’equip de La Seda, també amb el meu germà Joan Lluís.

​– Què recorda d’aquella etapa?

Els desplaçaments amb els equips de “Educación y Descanso”, recorrent pobles i ciutats. Era esport, però també convivència i amistat.

​– Quan neix el seu interès per l’aigua?

De manera natural, perquè el Prat és aigua. Però també per curiositat tècnica: ningú havia estudiat realment el comportament de les aigües subterrànies del delta.

​– Què va investigar?

Els aqüífers del delta del Llobregat, els pous artesians, les aigües subàlvies, les sequeres, les inundacions i la relació entre industrialització i els recursos hídrics.

​– Per què és important?

Perquè és una reserva estratègica d’aigua. Sense aquest coneixement no es pot entendre ni el passat ni el futur del territori.

​– Quan entra en política?

En temps del franquisme tardà, formant part d’una coalició del moviment de regidors democràtics, que va néixer a llocs com el Prat i Terrassa.

​– En quines condicions?

Vaig entrar a l’Ajuntament a través del terç familiar, en l’etapa de l’alcalde Josep Lloret Noya.

​– I després de la democràcia?

Vaig continuar presentant-me com a regidor amb Convergència Democràtica de Catalunya.

​– Quines responsabilitats va tenir?

Entre 1974 i 1983 vaig ser regidor, delegat d’Aigües i tinent d’alcalde de Serveis Municipals.

​– Quin va ser el seu paper en la gestió de l’aigua?

Vaig ser membre fundador de la Comunitat d’Usuaris d’Aigües del Delta Oriental del Riu Llobregat.

​– Quin càrrec va ocupar?

President, coordinador i assessor tècnic durant molts anys.

​– Què representava aquesta entitat?

La gestió col·lectiva i sostenible dels aqüífers. Una peça fonamental per evitar conflictes i garantir recursos.

​– Quan comença la seva tasca com a historiador?

De manera paral·lela a la meva vida professional. Sempre he tingut interès per la memòria del poble.

​– Què ha investigat?

Els carrers i barris antics, el Centre Artesà, les tavernes i cafès, les escoles, la parròquia, les entitats locals i els cossos de seguretat, molts aspectes; vaig aprendre molt anant als arxius, especialment l’arxiu municipal del Prat, al principi crec que era el que hi passava més hores.

​– També biografies?

Sí, de molts personatges del Prat. Crec que la història d’una ciutat també s’explica a través de la seva gent.

​– Ha format part d’Amics del Prat?

Sí, vaig ser membre de la junta i sempre hi he estat vinculat.

​– Amb qui va coincidir?

Amb persones com en Jaume Codina, Pere Rodríguez, Jaume Palau, Josep Bel i molts altres amics i estudiosos del poble, també Joan Miñarro, i amb tu, Felip Neri, que em vas prologar dos llibres, el de l’Artesà i el del Carrer Major.

​– Què significava aquesta etapa?

Treballar per preservar la memòria històrica del Prat i donar-li valor públic.

​– Com veu el Prat actual?

Ha passat d’un poble agrícola a una ciutat industrial i metropolitana. El canvi ha estat enorme.

​– Quins són els grans reptes?

Dos fonamentals: el delta i l’habitatge.

​– El delta?

És un patrimoni natural únic que s’ha de protegir amb rigor.

​– I l’habitatge?

Els joves han de poder viure al Prat. Si no, la ciutat perd continuïtat i identitat.

​– Si hagués de resumir la seva vida?

Treball, indústria, aigua i memòria del meu poble.

​– I el seu llegat?

Haver intentat entendre i explicar el Prat abans que desaparegués una part de la seva història.

​– Els records que li vénen aquests dies al cap?

La meva família i la meva dona, que me l’estimo molt.

​Gràcies, Josep. Com dius tu, per entendre i estimar una ciutat has de conèixer la seva gent; la teva tenacitat i el teu compromís i estimació pel Prat de Llobregat són exemplars per a nosaltres, la teva feina ens fa saber i estimar més la nostra ciutat.

​Joan Miñarro i Felip Neri Gordi