​La designació de Barcelona com a Capital Mundial de l’Arquitectura aquest 2026 i el centenari del llegat de Gaudí obren una finestra idònia per girar la mirada cap al Prat de Llobregat, on la Casa Marconi emergeix com un testimoni excepcional del progrés tecnològic i el Modernisme. Ens ho explica a aquest article el nostre col.laborador Felipe Neri Gordi.

Aquest 2026, Barcelona ha estat designada Capital Mundial de l’Arquitectura per la UNESCO, coincidint amb el centenari de la mort d’Antoni Gaudí. Aquesta efemèride convida a redescobrir el patrimoni arquitectònic del nostre entorn. Al Prat de Llobregat hi ha un edifici excepcional, encara massa desconegut: la Casa Marconi, una de les antigues estacions de telegrafia sense fils de la companyia Marconi Wireless Telegraph Company.

L’any 1895, el jove inventor italià Guglielmo Marconi, va construir els equips per transmetre senyals elèctriques per aire, d’un extrem de la seva casa, Villa Gri one, a les afores de Bolonya, fins una muntanya a 2 kilòmetres, aquell experiment, que va fer sonar un timbre accionat sense fils, va marcar l’inici de les telecomunicacions modernes. Només sis anys més tard, el desembre de 1901, Marconi realitzava la primera transmissió radioelèctrica transatlàntica entre Cornualles i Terranova, salvant una distància de més de 3.400 quilòmetres.

Aquell èxit va transformar per sempre les comunicacions mundials amb la telegrafia sense fils, basada en la transmissió d’ones electromagnètiques en substitució del cable. Per desplegar aquesta nova tecnologia, la Marconi Wireless Telegraph Company va construir una extensa xarxa internacional d’estacions radiotelegràfiques. A Espanya es van projectar deu estacions: Las Palmas de Gran Canària, Santa Cruz de Tenerife, Vigo, Finisterre, Santander, Aranjuez, Puntales (Cadis), Cap de Palos (Múrcia), la Muleta (Sóller) i Barcelona , situada al Prat de Llobregat, darrere de la Granja de La Ricarda.

La companyia seguia un model arquitectònic i funcional molt definit, però encarregava cada edifici a arquitectes locals. Al Prat, el projecte va ser encomanat el 1911 a l’arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch, una de les grans figures de l’arquitectura catalana. L’obra va ser executada pel constructor pratenc Josep Monés i Jané, que en aquells mateixos anys estava acabant la construcció de la Granja de la Ricarda, situada just davant del futur edifici radiotelegràfic.

La xarxa espanyola es va inaugurar oficialment el maig de 1912. La Central Telegràfica Marconi del Prat arribaria a disposar de cinc grans antenes receptores l’any 1915 i va esdevenir un dels principals punts d’entrada de les comunicacions internacionals. Durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918), bona part de les notícies procedents d’Europa arribaven a Catalunya a través d’aquesta estació. La importància de la Casa Marconi va molt més enllà de l’àmbit local. Tot indica que és una de les poques —i probablement l’única— estació radiotelegràfica original de la xarxa Marconi que es conserva restaurada i visitable, constituint un patrimoni de valor universal que uneix el talent científic de Guglielmo Marconi amb el talent arquitectònic de Josep Puig i Cadafalch

Aquesta singularitat està sent estudiada per l’Associació Vitruvio i per la Fundació Guglielmo Marconi de Bolonya. Tot i que actualment l’edifici està catalogat pel municipi del Prat de Llobregat com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), les seves característiques històriques, arquitectòniques, científiques i tecnològiques justifiquen plenament la seva declaració com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), convertint-se, si fos així, en el segon edifici del municipi amb aquesta màxima protecció patrimonial, després de la Casa Gomis de l’arquitecte Antoni Bonet, a la finca de la Ricarda.

L’edifici va ser restaurat l’any 2004 per l’arquitecte Lluís Domènech, en el marc dels acords entre l’Ajuntament del Prat i AENA derivats de la construcció de la tercera pista de l’Aeroport de Barcelona. Actualment es troba dins del recinte aeroportuari, molt a prop del punt on els avions accedeixen a la capçalera de pista abans de l’enlairament. Aquesta situació limita les visites, però alhora ha contribuït a preservar-ne la integritat.

Durant el 2024, conjuntament amb l’arquitecte especialista en patrimoni, Antoni Vilanova, vam poder visitar l’edifici en dues ocasions i enregistrar un documental encara inèdit sobre la seva història, dins dels treballs desenvolupats amb l’Associació Vitruvio de Bolonya en commemoració dels 150 anys del naixement de Guglielmo Marconi. En aquest context, Amics d’El Prat, entitat cultural amb més de setanta anys dedicats a la defensa, estudi i divulgació del patrimoni local i centre d’estudis locals del Prat, adherit al Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, considera que ha arribat el moment d’impulsar la declaració de la Casa Marconi com a Bé Cultural d’Interès Nacional.

La Casa Marconi no és només un edifici històric del Prat. És un testimoni excepcional dels orígens de les telecomunicacions modernes, una obra singular de Puig i Cadafalch i un element patrimonial d’abast internacional. Preservar-la, estudiar-la i donar-la a conèixer significa conservar una part fonamental de la història de la ciència, de l’arquitectura i de la comunicació contemporània. El Prat de Llobregat té el privilegi i la responsabilitat de custodiar aquest llegat únic. El proper dissabte 19 de setembre pel mati, a la granja de La Ricarda, celebrarem unes jornades d’història i patrimoni dedicades al paper de la arquitectura com a part del patrimoni històric i cultural
FEU LA VOSTRA INSCRIPCIÓ PER LA JORNADA DEL DISSABTE 19 DE SETEMBRE https://www.cecbll.cat/events/larquitectura-com-a-part-del-patrimoni-historic-