Un estudi liderat per l’Hospital de Bellvitge i publicat a The Lancet Digital Health demostra que el seguiment digital redueix fins a un 54% la mortalitat i un 70% els episodis de descompensació.

Un assaig clínic pioner realitzat a deu centres hospitalaris de l’Estat ha evidenciat l’impacte positiu de la telemedicina en la gestió de la insuficiència cardíaca crònica, una de les patologies amb més afectació a escala global. Els resultats, publicats a la revista The Lancet Digital Health, revelen que el seguiment digital dels pacients mitjançant aplicacions mòbils permet reduir un 54% la mortalitat cardiovascular i un 70% les descompensacions. L’estudi HERMeS (Heart failure Events reduction with Remote Monitoring and eHealth Support) ha estat liderat per l’Hospital Universitari de Bellvitge, l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i el Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa en Malalties Cardiovasculars (CIBERCV).

Més de 500 pacients hospitalitzats per descompensació cardíaca entre 2018 i 2022 van participar en l’assaig, dividits en dos grups: un amb seguiment convencional i un altre amb telemonitoratge diari i teleintervenció mitjançant videotrucades. En aquest segon grup, els resultats van ser significativament millors: només un 17% va experimentar nous episodis cardiovasculars, enfront del 41% del grup tradicional.

El Dr. Sergi Yun Viladomat, especialista en eHealth de l’Hospital de Bellvitge i investigador del grup Bio-Heart de l’IDIBELL, destaca que “aquestes dades reforcen la necessitat d’incorporar la telemedicina a la pràctica clínica habitual, especialment per als pacients més vulnerables”. Segons l’expert, el model és segur, escalable i millora tant la qualitat de vida dels pacients com l’eficiència del sistema de salut.

El projecte eOSS (eHealth Based Operative Support System), derivat d’aquest assaig, ja s’aplica a l’Hospital de Bellvitge, l’Hospital de Viladecans i l’Atenció Primària Delta. Aquest sistema permet als pacients enviar dades biomètriques i qüestionaris des de casa, que s’integren amb el sistema clínic SAP. Això permet a l’equip mèdic detectar anomalies abans que esdevinguin greus i intervenir de forma precoç. La Dra. Cristina Enjuanes, coordinadora de la Unitat d’Insuficiència Cardíaca Comunitària, destaca que “és un canvi de paradigma: passem de reaccionar a anticipar-nos”.

L’aplicació, desenvolupada en només sis mesos per la Direcció de Sistemes d’Informació de la Gerència Hospitalària Bellvitge-Viladecans i l’Institut Català de la Salut, ja s’està provant en pacients de Cardiologia i d’equips d’atenció primària, amb la intenció d’estendre-la a altres territoris.

A més, el projecte obre la porta al desenvolupament de sistemes predictius amb intel·ligència artificial per personalitzar encara més els tractaments. Aquesta iniciativa ha estat finançada pel programa de Projectes Transformadors del SISCAT i la farmacèutica Novartis.

“El futur de l’atenció a la insuficiència cardíaca passa per la innovació tecnològica. Amb una incidència superior al 2% de la població, calen solucions sostenibles i eficients. Aquesta recerca demostra que estem en el camí correcte”, conclou el Dr. Josep Comin-Colet, director de l’Àrea de Malalties del Cor de la Gerència Bellvitge-Viladecans.