La jove del Dojon Prat eleva el nom del club amb un or incontestable, mentre la seva companya Ivette Jiménez es queda a les portes per culpa de la bàscula.

Una cita pensada per a les noves promeses

El poliesportiu Mar Bella va vibrar aquest 22 de juny amb el Campionat Promoció Júnior de Catalunya. No hi havia estrelles mundialistes ni campiones d’Europa: la normativa aparta qualsevol atleta que ja hagi tastat medalla en mundials, europeus, estatals o catalans absoluts, sub-21, cadets o júniors. El resultat? Una pista plena de cares noves, il·lusions intactes i oportunitats reals de brillar. El Dojon Prat, amb la llista retallada per aquesta regla d’or, només va poder presentar dues competidores… però quina història han donat de sí!

Laura Maya: domini, sang freda i un or que val el seu pes

En la categoria júnior femenina de –49 kg, Laura Maya va ser la protagonista absoluta. Dos assalts. Dos. I tots dos amb el marcador a favor des del primer xiulet. El seu taekwondo va ser clar, valent, però també intel·ligent: cada punt, una decisió calculada; cada esquiva, un deix sense pressa però amb la rauxa justa. Quan el cronòmetre va caure a zero, el somriure de la Laura ja deia el que tothom intuïa: campiona de Catalunya. A la grada, un esclat d’orgull, abraçades i algun crit d’“Ets molt gran!” que encara ressona als passadissos del Mar Bella.

La bàscula castiga Ivette Jiménez

La cara amarga de la jornada la va viure Ivette Jiménez. Tot estava a punt, l’adrenalina a punt d’esclatar… però la bàscula va dir prou. Un petit desajust de pes –d’aquells que semblen insignificants al vestidor– la va deixar fora de competició. No hi ha ferida pitjor per a una competidora que no poder ni tan sols trepitjar el tatami. Malgrat la decepció, Ivette va agafar aire, va animar la Laura des de la banda i ja té clar l’objectiu: tornar encara més forta i al pes exacte. Els companys del Dojon Prat, fidels, li van regalar un “això no és un adéu, sinó un fins aviat”.

Amb una medalla d’or a la motxilla, el Dojon Prat marxa del Mar Bella. Avui la festa és de la Laura; demà, qui sap? El taekwondo, com la vida, sempre dóna una altra oportunitat de brillar.