Avui els nostres col.laboradors, Juan Miñarro i Felip Neri , a la secció «Entrepistes. Converses per la memòria», ens regalen una conversa amb Lluis Martínez, 99 anys i tota una vida treballant a la finca de La Ricarda del Prat de Llobregat, primer com a jornaler, encarregat dels camps i finalitzant com a masover de l’espai lúdic de les torres i el llac de la finca des de fa 60 anys. Actualment està cuidat per les seves tres filles, Mercè, Maria i Isabel i el seu fill Josep Lluís, que és l’encarregat de la finca.

-Lluís, quan vas començar a treballar?

Amb dotze anys, quan el carreter estava malalt o tènia coses mes importants, agafava la tartana i a les 5,30 de la matinada, carregat amb llet fresca, iogurts, verdures, pollastres, ànecs i conills, els portava als domicilis de les famílies Bertrand i Serra. No em coneixia els carrers de Barcelona, però la mula que feia aquest recorregut tots els matins, es dirigia als domicilis sense haver de guiar-la, així em vaig aprendre els carrers de la ciutat.

-Recordes l’accident del pilot Eduardo Laucirica pilotant un caça de guerra Messerschmitt.?

Estàvem en el camp prop d’on va caure, a la finca de Cal Traginer. Va fer una cabriola i es va clavar en picat en un camp ple de marines. Vam acostar nos immediatament i mes de mig avió estava enfonsat en un sòl arenós. Van venir empleats del camp militar i mentre s’excavava va començar a sortir aigua i amb contingents anàvem traient l’aigua i l’avió cada vegada s’enfonsava més. Van portar una bomba però quant mes aigua treien mes s’enfonsava fins que ho van deixar estar. Al cap d’uns anys van posar un monòlit recordatori i quan van construir la 3a pista encara van treure uns trossos de la cua i alguna resta òssia del pilot.

-També vas treballar en els camps i en la màquina de trillar.

Com era molt petit i es tènia que posar oli als coixinets de la trilladora vaig començar amb aquest treball. Pensa que més de 60 agricultors portaven les garbes de blat i ordi a trillar en aquesta màquina. No n’existia una altre.

-També es va cuidar dels pollastres raça Prat

Comprarem els primers pollets a la Sra. Corominas i vam muntar una granja a La Ricarda. La primera exposició de pollastres raça Prat la vam fer el Román Farreres i jo en la plaça Pau Casals damunt d’una pista d’autos de xoc.

-Era molt gran aquesta propietat dels Bertrán?

Començava a la platja dels Carabiners i arribava fins a la plaça del Mestre Estalella on hi havia l’antic Escorxador i avui El Cèntric. La zona de l’Institut vell també era de la finca i les Cases de La Seda També. Per això la treballaven mes de 60 pagesos del Prat.

-Quan es va iniciar com masover?

Pedro Vallejo era el masover i quan es va fer major em van oferir aquest càrrec que he desenvolupat durant gairebé 50 anys.

-Recorda quan es va construir la casa Gomis?

Era un projecte de l’arquitecte Sr. Bonet que vivia en l’exili a l’Argentina i la van començar a construir el 1953. Recordo que van intentar fer els fonaments amb formigó i va sortir tanta aigua que van estar apunt de no construir-la. Els vam advertir d’aquesta dificultat i van haver d’enterrar diversos camions de pedra per a poder fer una bona base i després construir la casa.

-Hi havia guarda a la finca

Si n’hi havia, i fins i tot guarda jurat i armat que també era del “somaten” i vivia en una de les tres torretes de la Granja.

-També havia treballat a la granja ramadera.

Si jo em cuidava de la llet de 7 vaques i feia els iogurts. Mes endavant em vaig cuidar de les màquines automàtiques de llet en pols que alletaven els quasi mil vedells que contínuament hi havia.
Jo, per dir-ho així, feia una mica de tot, era jove i podia fer ho.

-La casa Marconi, la telegrafia sense fils, darrera la Granja, és va fer en terrenys de la finca?

Si, el tècnic era el Sr. Petrus, molt amic, hi havien cinc pals metàl·lics molt alts i allí arribaven notícies de la segona guerra mundial i es tornaven a transmetre a altres llocs. Aquest senyor vivia en una casa al costat de l’edifici construït per Puig i Cadafalch. Llàstima que ara sigui difícil de visitar.

-Recorda visitants il·lustres que hagin passat per la finca.

Hi ha un record del rei Alfons XIII, jo recordo la visita de la soprano Montserrat Caballé i la del rei emèrit Joan Carles de Borbó
.
-Cada estiu es feien una o dues trucades d’anguiles.

Si era una concessió als pagesos que treballaven les terres de la finca. El mes de juliol s’autoritzava una trucada, que consistia a pescar anguiles amb una xarxa, mentre uns aguanten la xarxa uns altres anaven trepitjant pel mitjà del llac i les anguiles quedaven atrapades en la xarxa.
El Sr. Pinet, que vivia a la finca, i el Roman Farreres cuinaven una paella immensa i deliciosa mentre que el Sr. Calors de Santa Malena cuinava unes anguiles al ¨all i pebre¨

-Lluis, als teus 99 anys que esperes de la vida.

En aquests moments estic feliç i cuidat per les meves filles i el meu fill que també es cuida del cultiu dels camps. Continuo vivint a la casa al costat de la torre mes antiga de la finca i espero complir els 100 anys i després ja veurem. Segueixo reconegut per tots els membres de les famílies hereves d’aquesta finca i no m’aniria a viure a un altre lloc tan privilegiat com aquest.

Gracies Lluís per compartir els teus records i especialment per tota una vida dedicada a uns espais tant especials de la nostra ciutat, ara a continuar camí cap als teus 100.

Juan Miñarro i Felip Neri Gordi