El pratenc publica un nou treball on barreja ànimes gamberres i existencials amb tocs d’ironia i humor.

Un viatge musical amb arrels literàries

Marc García Arnau, nascut al Prat de Llobregat, no és un músic convencional. La seva trajectòria artística es va iniciar a París, on va descobrir la passió per la poesia i la música de Georges Brassens. Aquesta influència el va portar a publicar el 2016 Marc García canta a Brassens, un homenatge a l’icònic cantautor francès.

Amb una formació inicial en literatura i poesia —va debutar amb el poemari Peligro de suerte el 2007—, García ha construït un estil musical on les lletres tenen un pes fonamental. “Sempre he tingut referents com Javier Krahe, Silvio Rodríguez o Serrat, però Brassens va ser qui em va obrir els ulls”, explica el pratenc.

De la chanson francesa a Revés de zurda

Després del seu primer disc dedicat a Brassens, García va continuar experimentant amb la seva pròpia veu musical. El 2020 va llançar el seu segon disc » La Corte del Rey Loco», un projecte on ja es podien intuir les bases del seu estil personal: una fusió entre el lirisme de la cançó d’autor i una mirada sarcàstica sobre la realitat.

Ara, amb Revés de zurda, el pratenc arriba al seu tercer treball musical. Aquest nou disc, que es publicarà el 14 de febrer, combina ànimes gamberres i existencials amb ironia i humor. “És un àlbum on he volgut jugar més amb els ritmes, amb influències del tango i la rumba, però sense perdre la meva essència”, afirma l’artista.

Un estil marcat per la paraula i l’emoció

El segell de García Arnau es reconeix en les seves lletres: una barreja de reflexió i burla, de quotidianitat i filosofia. La seva música beu tant dels grans mestres de la cançó d’autor com de la seva experiència vital, marcada per la literatura i el seu pas per ciutats com París i Madrid.

Amb Revés de zurda, Marc García Arnau consolida una trajectòria que el defineix com una veu singular dins del panorama de la cançó d’autor. Un artista que, sense renunciar a l’herència dels seus referents, construeix un camí propi on la paraula i la música es troben en un joc constant d’ironia i emoció.