La proposta de la Generalitat d’incorporar agents de paisà als centres educatius ha obert una fractura profunda entre policia, direccions, docents i famílies. El programa ‘El café de Herrera’, emès ahir des de la terrassa d’un bar davant de l’Escola Pepa Colomer, va reunir totes les veus implicades.

Un pla que sorprèn i incomoda

La idea d’introduir Mossos d’Esquadra de paisà als instituts, plantejada per la Generalitat per frenar l’augment de la conflictivitat —més de 5.000 agressions aquest curs— ha generat un rebuig gairebé unànime. El debat, celebrat ahir entre les 11.15 i les 12 h al programa de COPE ‘El café de Herrera’, va posar sobre la taula una sensació compartida: la mesura no ataca l’arrel del problema.

El comunicador Alberto Herrera va moderar una conversa intensa amb quatre veus molt diferents: Albert Palacios, portaveu de la Unió Sindical de Policia a Catalunya; Jordi Satorra, president de l’associació de directors AXIA; Jordi López, pratenc, pare de tres fills i vicepresident de l’Assemblea per una Escola Bilingüe —a més d’exregidor de Ciutadans—; i Antonio, professor d’institut.

La policia, en contra: “La nostra feina és al carrer”

Albert Palacios no va amagar la seva oposició. Va parlar amb un to ferm, gairebé cansat d’haver-ho de repetir: “Estem en contra que hi hagi mossos a les escoles, la policia ha d’estar al carrer”. Va explicar que Interior no els ha informat del pla i que se n’han assabentat “per la premsa”. Considera que un agent de paisà i desarmat en un centre educatiu seria “actualment inútil”.

Palacios va anar més enllà i va descriure una crisi d’autoritat generalitzada. Segons ell, la policia ja no rep suport polític ni judicial, i això es nota. Va recordar la seva pròpia experiència escolar: “A mi els mestres m’ensenyaven, l’educació venia de casa”. Ara, diu, aquesta base s’ha perdut.

Les direccions reclamen ordre i recursos, no policies

Des de dins dels centres, Jordi Satorra va aportar una mirada més quotidiana, més de passadís i sala de professors. Va admetre que “passen coses”, però va defensar la relació fluida que ja mantenen amb els Mossos, que hi entren per fer xerrades o quan se’ls demana. Una presència permanent, diu, seria “absurda per una qüestió d’eficiència”.

També va descriure un canvi social que es nota a cada aula. Abans, quan apareixia la policia, els alumnes mantenien distància. Ara, en canvi, hi ha la sensació que “no passarà res”. I això també afecta les famílies: una expulsió d’un dia pot acabar amb pares i advocats discutint l’autoritat del centre.

Satorra va qualificar de “rocambolesc” el procediment amb què s’ha presentat el pla, sense consultar els canals habituals. I va proposar un “reset” que redefineixi l’autoritat del director, reforci la presència de treballadors socials i mantingui la col·laboració actual amb les oficines de relació amb la comunitat dels Mossos.

Les famílies i els docents veuen un “parxe” que no resol res

Jordi López, que coneix bé el Prat i el seu teixit educatiu, va ser clar: la mesura és “un parxe que no portarà enlloc”. Va lamentar que els centres hagin perdut autoritat i que la societat “ha canviat per mal”. Per ell, la solució passa per reforçar la figura de l’educador social i treballar des de l’arrel del problema.

Antonio, professor d’institut, va coincidir-hi. Va dir que la presència policial no tindria “cap sentit” perquè “el problema no és al passadís, és dins de l’aula”. Va criticar la intromissió política en l’educació i va recordar que hi ha lleis que, en la pràctica, obliguen a aprovar. També va descriure una realitat que molts docents comparteixen en veu baixa: hi ha alumnes que viuen una expulsió com “una medalla”.

Un consens inesperat: la solució no és policial

Malgrat les diferències entre els participants, el consens va ser sorprenentment ampli. Cap d’ells veu la presència de Mossos com la resposta adequada. Les propostes que van sorgir apunten cap a un altre camí: recuperar l’autoritat del professorat, valorar l’esforç, permetre repetir curs quan calgui i, sobretot, implicar més les famílies.

Com va resumir Palacios, amb un punt de resignació: “El primordial és l’educació, cosa que s’ha perdut”.

Un debat davant d’una escola amb història

L’emissió del programa es va fer davant de l’Escola Pepa Colomer, un centre que coneix bé què significa gestionar situacions complexes. El seu tancament administratiu l’estiu del 2014 —quan encara era l’Escola Pompeu Fabra— va arribar després d’anys de conflictes, baixos resultats i un absentisme que fregava el 25%. Aquell episodi va marcar el barri.

El centre va renéixer el setembre del mateix any amb un nou nom, escollit en un procés participatiu, i amb una nova etapa que ha anat consolidant-se fins a convertir-se en l’actual Institut Escola Pepa Colomer, ampliat i lluny d’aquella etapa convulsa.

Tanmateix el programa Herrera en la Cope es va desenvolupar durant el matí d’ahir enfront de l’escola pratenca.