Les 150 ciclistes de l’Ecomarxa d’estiu 2025 culminen el seu recorregut amb una acció reivindicativa al mirador dels avions. El crit col·lectiu: preservar el Delta i aturar l’ampliació de l’aeroport.

Recorregut per un territori ferit

Aquest dissabte 2 d’agost, l’Ecomarxa 2025 ha posat el punt final al seu trajecte de gairebé 700 quilòmetres per tot Catalunya. L’última pedalada ha estat fins al mirador dels avions del Delta del Llobregat, on les 150 participants han desplegat pancartes en contra de l’ampliació de l’aeroport de Barcelona-El Prat.

L’acció no ha estat només simbòlica. Ha estat també un clam directe, ferm, contra un model de desenvolupament que posa en risc un dels espais naturals i agrícoles més valuosos del país. En arribar, han estat rebudes per diverses entitats locals, amb qui han compartit mirades, reflexions i resistències.

Veus del territori: alerta màxima pel Delta

Les ciclistes han pogut conèixer de prop la realitat del Delta a través de col·lectius com Ni Un Pam de Terra, SOS Baix Llobregat i L’Hospitalet i Zeroport. A través d’un recorregut guiat en bicicleta, han descobert espais naturals i conreus amenaçats. S’han fet evidents, amb cada parada, les tensions que conviuen en aquest entorn fràgil.

Des de Ni Un Pam de Terra, una plataforma veïnal i ecologista del Prat de Llobregat, han denunciat que el projecte d’ampliació de l’aeroport suposa una nova agressió contra el territori. Ho expliquen sense embuts: no és només una qüestió ambiental, sinó també una lluita per la dignitat i el futur de les persones. Aquest col·lectiu, que també ha demanat la paralització de dos plans urbanístics a través de la campanya Prou Urbanisme Inundable, defensa una acció col·lectiva arrelada i sostinguda en el temps.

L’impacte climàtic i social d’un aeroport que creix sense fre

Un representant de Zeroport ha volgut posar el focus en les conseqüències ambientals de l’activitat aeroportuària. “L’aeroport genera el triple d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle que tota la ciutat de Barcelona”, ha afirmat. Una xifra que, si es du a terme l’ampliació, es quadruplicaria. També han denunciat que, mentre el transport ferroviari continua sent insuficient, es destinaran 3.200 milions d’euros a potenciar un mitjà molt més contaminant.

A més, han recordat que el turisme massiu —dos terços del qual arriba en avió— empitjora la vida als barris: augmenta el preu de l’habitatge, desplaça veïnes, col·lapsa serveis públics i precaritza l’ocupació. Ho corroboren estudis i, sobretot, la realitat quotidiana.

Un parc per protegir la vida rural i la biodiversitat

Des de la plataforma SOS Baix Llobregat i L’Hospitalet, que integra entitats com Les Agulles – Ecologistes en Acció, una portaveu ha defensat la creació d’un Parc Natural i Agrari del Delta del Llobregat. Aquesta figura permetria unificar la gestió dels espais agraris i naturals sota un mateix òrgan públic, amb pressupost suficient i capacitat real d’actuació.

La proposta no és només tècnica; és una resposta política i social a una manca de protecció històrica. Volen posar fi a la fragmentació i assegurar un futur viable per a la biodiversitat i per a les persones que viuen i treballen al Delta.

La veu de la terra: pagesia en risc

En aquest sentit, també ha intervingut un pagès de la zona. Amb paraules clares, ha explicat les dificultats creixents que afronta l’agricultura del Delta: pressió urbanística, restriccions ambientals no compensades, i una manca de reconeixement estructural. Com tants altres, aposta per una agricultura ecològica, de proximitat i respectuosa amb el medi. Però avisa que l’ampliació de l’aeroport suposa un cop molt dur per a la pagesia.

Les compensacions associades a aquest projecte limiten l’activitat agrària sense oferir cap indemnització justa. “Es parla de medi ambient, però no es compta amb les persones que hi treballen cada dia”, ha dit amb resignació continguda.

Un tancament carregat d’esperança i compromís

L’Ecomarxa, que ha recorregut el país durant setmanes amb el lema “Gotes d’esperança, onades de canvi”, ha estat una plataforma de visibilització de conflictes ambientals, especialment aquells vinculats a l’aigua i la mobilitat. La tarda de l’1 d’agost van arribar a Barcelona i es van sumar a la Massa Crítica de la ciutat. La cloenda es va celebrar a Can Batlló amb un sopar de germanor.

No hi va haver escenaris ni discursos llargs. Només la certesa que, pedalada a pedalada, es va teixint una altra manera d’habitar el territori. Més justa, més lenta, més viva.