El regidor alerta de contradiccions en la informació oficial sobre els ponents del congrés i demana una resposta clara de les administracions davant possibles discursos radicals.

Un congrés sota el focus públic
El IV Congrés de Joves Musulmans de Catalunya, que se celebra al Prat de Llobregat del 19 al 21 de desembre, ha entrat en el centre del debat polític local. En els darrers dies, el regidor Gerard Valverde, de Junts pel Prat i actualment integrat a Estimem el Prat, ha expressat la seva preocupació per la informació coneguda al voltant de l’acte i pel paper que hi hauria tingut la Generalitat de Catalunya.
Valverde explica que, segons el que s’havia comunicat públicament, l’organització del congrés havia garantit que no hi participaria cap persona investigada per vincles amb l’islamisme radical. També s’havia assegurat que la Generalitat no intervenia ni en l’organització ni en el patrocini de l’esdeveniment.
El programa que obre interrogants
La publicació recent del programa del congrés ha generat dubtes. Entre els ponents anunciats hi figura Taoufik Cheddadi, que en el passat va ser investigat per presumptes vincles amb el jihadisme. Cheddadi apareix com a participant en una de les conferències centrals, dedicada al “rol de l’home i de la dona en la família”, al costat de dos ponents més.
Per al regidor, aquesta presència contradiu la informació inicial facilitada. Segons ha afirmat, la situació “requereix explicacions” i posa sobre la taula la necessitat que les administracions garanteixin una informació clara i veraç, especialment quan es tracta d’esdeveniments amb impacte social i possible ús de recursos públics.
Radicalisme, igualtat i convivència
Valverde ha remarcat que no es pot trivialitzar la participació de persones amb antecedents d’investigacions per radicalisme en actes d’aquest tipus. Ho ha dit amb especial èmfasi pel fet que el congrés aborda qüestions sensibles com la igualtat entre dones i homes, els rols de gènere i el model de convivència dins la societat.
Al mateix temps, el regidor ha volgut deixar constància del seu respecte a la llibertat religiosa i de culte, així com a la majoria de la comunitat musulmana, que practica la seva fe de manera pacífica i compatible amb els valors democràtics. Segons Valverde, denunciar el radicalisme religiós forma part de la defensa de la democràcia, dels drets de les dones i de la llibertat de consciència.
Crida a la transparència institucional
En la seva valoració final, Valverde ha reclamat màxima transparència per part de la Generalitat i una actitud activa de l’Ajuntament del Prat. Ha advertit que, si durant el congrés es produeixen discursos que incitin a la violència, a l’odi o que vulnerin drets fonamentals, el consistori hauria d’actuar amb totes les eines legals disponibles, inclosa la possibilitat de personar-se com a acusació particular.
El regidor ha conclòs recordant que la llibertat religiosa no pot utilitzar-se, en cap cas, com a cobertura per difondre ideologies radicals contràries als valors democràtics. Una reflexió que, aquests dies, plana sobre el debat públic al Prat de Llobregat.(Nota de Premsa)