El grup teatral del Prat omple la sala en dues funcions dedicades al poeta granadí.

Un homenatge que connecta passat i present

El petit teatre del Kaddish va respirar intensitat aquest cap de setmana. No només per l’ambient de funció, sinó per la càrrega emocional d’un aniversari que pesa i inspira: els 128 anys del naixement de Federico García Lorca.

El grup teatral pratenc va decidir celebrar-lo amb Bodas de sangre, una obra escrita fa gairebé un segle i que, malgrat el temps, continua parlant-nos amb una força sorprenent.

Una direcció que marca el ritme

El muntatge, ideat i conduït per Lolo Herrero, va apostar per una mirada pròpia, amb moments de silenci que pesaven i escenes que avançaven amb una naturalitat gairebé hipnòtica.

Herrero va estar present en tot moment, guiant el pols de la representació i sostenint l’energia del grup amb una precisió que el públic va notar.

La coreografia d’Ana Martínez va aportar un moviment subtil, gairebé orgànic, que encaixava amb la tragèdia lorquiana sense desfer-ne l’essència. Petits gestos, mirades, una manera de caminar… tot sumava.

Actors del Prat, una sala plena i dues funcions vibrants

L’elenc, format íntegrament per actors i actrius de la ciutat, va demostrar ofici i compromís. Divendres al vespre i dissabte al migdia van oferir dues funcions que van omplir el teatre. No hi cabia ni una cadira més. Entre el públic, molts habituals del teatre local, però també veïns que s’hi acostaven per primera vegada, atrets per la proposta i pel nom de Lorca.

Hi havia aquella mena de silenci dens que només es dona quan la sala està realment connectada amb el que passa a l’escenari. I quan va arribar l’últim aplaudiment, llarg i sincer, es va notar que l’obra havia deixat petjada.

Un Lorca que continua viu

Gairebé cent anys després, Bodas de sangre segueix interpel·lant-nos. El muntatge del Kaddish ho va recordar amb una naturalitat que no buscava grans artificis, només veritat escènica. I això, en un teatre petit i ple, es nota més.(Juan Miñarro/Redacció).