Els municipis afectats reclamen ser escoltats mentre Salvador Illa insisteix en la importància econòmica del projecte. ERC avisa que no hi ha prou suport per ampliar la pista.

Després que el president de la Generalitat, Salvador Illa, reactivés la comissió tècnica per abordar l’ampliació de l’Aeroport del Prat, els municipis pròxims a la infraestructura, com El Prat de Llobregat, Castelldefels, Viladecans i Gavà, han expressat les seves discrepàncies i preocupacions. Els alcaldes reclamen que la Generalitat escolti les seves demandes en un projecte que tindria un fort impacte sobre els seus municipis, tant a nivell mediambiental com de qualitat de vida.

Reclamacions dels municipis

L’alcalde d’El Prat , Lluís Mijoler , ha estat especialment crític, afirmant que els municipis propers «tenen molt a dir» sobre l’ampliació i ha demanat a Illa que escolti les seves opinions, tot i que els municipis no formen part de la comissió tècnica entre la Generalitat i el Govern espanyol. Mijoler ha mostrat la seva oposició a l’allargament de la tercera pista cap a l’espai natural de La Ricarda, un enclavament protegit, i ha proposat mesures alternatives per millorar la capacitat de l’aeroport sense afectar l’entorn natural, com la terminal satèl·lit o l’augment d’operacions nocturnes.

A Castelldefels, l’alcalde Manu Reyes (PP) ha expressat la seva «oposició total i absoluta» al projecte, preocupat perquè això suposaria un augment dels avions que sobrevolen el municipi. Ha defensat que la solució hauria de passar per l’ús més intensiu dels aeroports de Girona i Reus, i ha advertit que cap de les propostes d’ampliació actuals resol aquest problema. També ha lamentat que el Govern no s’hagi posat en contacte amb els municipis afectats per escoltar les seves preocupacions.

Pel que fa a Viladecans, l’alcalde Carles Ruiz (PSC) ha adoptat una postura més conciliadora, confiant que la Generalitat contactarà aviat amb els municipis afectats. Ha defensat l’ampliació com una oportunitat per atraure activitat econòmica i noves empreses a la zona, tot i que ha subratllat la importància d’esperar a que es presentin propostes concretes abans de prendre una decisió.

L’alcaldessa de Gavà, Gemma Badia (PSC), per la seva banda, ha mostrat suport a la millora de la infraestructura aeroportuària, però ha deixat clar que s’oposaria a qualsevol mesura que incrementi el soroll dels avions sobrevolant el municipi. Badia ha confiat que els tècnics trobin una solució que minimitzi l’impacte acústic sobre els veïns.

ERC avisa: «No hi ha majoria per ampliar la pista»

Al Parlament, ERC ha marcat distàncies amb la postura d’Illa. La seva portaveu, Marta Vilalta, ha advertit que el president de la Generalitat «no té majoria per ampliar la pista de l’aeroport, sinó per modernitzar la infraestructura». Vilalta ha recordat que l’acord d’investidura entre ERC i el PSC incloïa el compromís de millorar la gestió de l’aeroport, no d’ampliar-lo, i ha instat a establir un límit d’emissions anuals per garantir la convivència amb els municipis propers i respectar la diversitat de l’entorn.

Vilalta també ha deixat clar que si Illa intenta buscar suports alternatius per tirar endavant una ampliació més ambiciosa, es podria trobar amb dificultats, insinuant que el president no compta amb el suport necessari dins del Parlament per fer avançar aquest projecte sense consens.

Un equilibri difícil entre economia i medi ambient

El president Salvador Illa ha defensat reiteradament que desbloquejar l’ampliació de l’Aeroport del Prat és «crucial» per la connectivitat internacional de Catalunya i per impulsar l’economia. Segons ell, la infraestructura és una peça clau per convertir Barcelona en un hub global de primer nivell. No obstant això, la seva postura xoca amb la preocupació dels alcaldes i d’ERC, que posen en dubte la sostenibilitat del projecte i reclamen més atenció a l’impacte mediambiental i sobre les comunitats locals.

El debat sobre l’ampliació de l’aeroport continua polaritzant les institucions catalanes, amb discrepàncies que van des de la necessitat de protegir espais naturals com La Ricarda fins a com minimitzar l’impacte acústic sobre els municipis propers. Tot plegat deixa la qüestió lluny d’una resolució clara, i amb moltes veus reclamant que la decisió final tingui en compte tant les necessitats econòmiques com els drets de les comunitats locals i el medi ambient.