Una sessió del cicle Diàlegs que va combinar humor, crítica i un punt d’incomoditat necessària.

Dimarts passat, la Sala d’Actes del Cèntric Espai Cultural es va omplir d’aquella barreja tan particular de curiositat i somriures mig continguts que apareix quan el públic intueix que el faran pensar mentre riu. La xerrada “El bufó com a estratègia: riure, incomodar i resistir”, inclosa dins del cicle Diàlegs, va reunir persones adultes disposades a explorar fins on pot arribar l’humor quan es converteix en una eina de mirada crítica.

Quan el riure obre preguntes

La trobada va posar sobre la taula qüestions que van generar un silenci atent, d’aquells que indiquen que el públic està processant el que escolta.
Pot l’humor actuar com una forma real de resistència política? Quines tensions apareixen quan cal entretenir mentre es fa crítica radical? I fins a quin punt la cultura popular pot erosionar hegemonies des de dins?

No es buscaven respostes tancades, sinó un espai on el riure i la reflexió poguessin conviure sense pressa.

Venga Monjas: un univers propi que continua sorprenent

Els encarregats de conduir la sessió van ser Venga Monjas, el duo format per Esteban Navarro i Xavi Daura, que des de 2006 han construït un estil difícil d’encasellar. El seu humor absurd, la seva mirada pop i la seva manera de narrar —sempre una mica imprevisible— els han convertit en figures de culte.

Van començar a YouTube amb peces grotesques que van trobar ràpidament un públic fidel. Des d’aleshores han creat sèries com Da Suisa, han col·laborat amb creadors com Nacho Vigalondo i han treballat amb plataformes com Comedy Central. Actualment, Daura és guionista a La revuelta (TVE), mentre que Navarro és productor musical de Rigoberta Bandini.

Un espai per pensar des de l’activisme

La xerrada formava part de l’eix d’activisme del cicle, coordinat per Rubén Martínez (IDRA), que busca generar espais on la cultura i la crítica social es trobin de manera natural. Dimarts, al Cèntric, aquesta trobada va funcionar: el riure no va rebaixar la reflexió, sinó que la va fer més propera i més viva.