L’últim baròmetre d’opinió pública del Prat de Llobregat, realitzat al març de 2025, confirma una tendència creixent: tot i mantenir l’aprovat a l’Ajuntament, la ciutadania mostra més malestar, més desafecció institucional i més ganes de veure canvis reals. La comparativa amb l’anterior baròmetre evidencia que la paciència es va esgotant, especialment en qüestions com l’habitatge, la seguretat i la mobilitat. I, mentrestant, la informació continua circulant, cada cop més, per canals alternatius com El Prat al Dia, que l’Ajuntament amaga rere l’etiqueta genèrica de “Xarxes” per a evitar el debat sobre fracàs dels canals de comunicació municipal que li costen als pratencs més d’un milió d’euros l’any.

L’Ajuntament del Prat aprova. Així, de forma justa. Amb un 5,7, millora lleugerament la nota respecte al baròmetre anterior (aproximadament un 5,5 al setembre de 2024). Un petit ascens que, si bé podria interpretar-se com una mostra de confiança, arriba envoltat de crítiques que s’aguditzen. Els serveis bàsics reben valoracions cada cop més desiguals, i aquells aspectes que realment preocupen –com aparcament, habitatge o seguretat– continuen a la cua.

Els aparcaments obtenen un trist 3,0. És la pitjor nota de tot l’estudi i suposa una lleu davallada respecte al baròmetre anterior, quan ja era el servei pitjor valorat. L’habitatge continua encallat amb un 3,7. I la seguretat ciutadana no remunta, amb un 4,6. Aquests tres temes, de fet, són percebuts com les principals prioritats d’actuació per la ciutadania a curt i llarg termini. Si el consistori no ho escolta, algú ho farà. I potser no amb les millors intencions.

Una altra dada que no passa desapercebuda és la percepció sobre l’evolució del municipi: un 32% creu que la gestió ha millorat en els darrers dos anys. Una pujada de set punts respecte al baròmetre anterior. És un bon senyal? Potser. Però també indica que dues terceres parts de la població considera que res ha canviat o que, fins i tot, ha empitjorat. I això és molt dir.

La ciutadania continua informant-se, sobretot, a través del boca-orella (94%) i xarxes socials (70%). La Revista Municipal El Prat conserva el seu 56%, però el que crida l’atenció és la manca de reconeixement explícit a mitjans independents com El Prat al Dia, que amaguen a una categoria genèrica anomenada “Xarxes”. Aquesta cuina estadística no és innocent. Serveix per diluir canals incòmodes per al relat oficial. La realitat és que El Prat al Dia és, avui, una de les fonts preferides per una part creixent de la població, i es fa palés el fracàs dels mitjans de comunicació municipals que li costen als pratencs més d’un milió d’euros l’any.

La desafecció política també marca tendència. Només un 36% sap qui és l’alcaldessa, Alba Bou, i el 81% no reconeix cap regidor. Això no és només desconnexió: és desinterès, desànim i fatiga institucional. Tot i això, El Prat en Comú es manté com la força més votada amb una intenció de vot del 19%, encara que retrocedeix lleugerament respecte a les últimes municipals. El PSC puja (15%) i VOX consolida la seva presència amb un 10%. La dada preocupant és que un 39% dels enquestats afirma que no votaria si les eleccions fossin demà.

Pel que fa als valors, el Prat continua essent una ciutat de majories progressistes, però amb matisos. El suport als drets LGTBI baixa lleugerament (57%), mentre que creix la preocupació per la immigració, amb un 31% a favor d’un control estricte. La protecció de la natura i els animals, en canvi, es manté intocable amb un 97% de suport. L’eix ideològic es manté centrat: un 57% es defineix al mig de l’escala, però el desig de canvis és transversal.

En clau de futur, la ciutadania identifica l’habitatge, la salut i l’oci com a grans reptes a deu anys vista. De fet, el missatge és clar: la gent ja no demana discursos, sinó resultats. I si no arriben, buscaran alternatives, dins i fora de les urnes.

Aquest baròmetre no només ofereix dades. Ofereix una lectura emocional: la confiança institucional aguanta, però la corda s’estira. La ciutat continua parlant, per Whatsapp, per cafès, pels carrers. L’Ajuntament l’escolta? Potser. Però ho fa amb filtres. I en política, quan no s’escolta de debò, és fàcil perdre el fil.