​Els serveis d’emergència i manteniment van registrar una nit de dissabte plàcida malgrat acumular-se més de 120 litres per metre quadrat, contrastant amb les inundacions a municipis veïns, mentre que el transport públic va patir fortes interrupcions.

​Una xarxa subterrània que evita el caos.

​La nit de dissabte a diumenge va deixar un registre intens de 120,2 litres per metre quadrat al Prat de Llobregat. Tot i el fort diluvi, la ciutat va despertar el diumenge pràcticament eixuta i sense grans afectacions. El motiu principal d’aquesta resposta ràpida es troba sota terra: la xarxa de col·lectors i canonades de grans dimensions projectada fa més de tres dècades. Aquesta infraestructura subterrània, impulsada en el seu moment per l’alcalde Lluís Tejedor, va permetre drenar l’aigua amb fluïdesa en un territori de caràcter deltaic que, historicament, pateix un alt risc d’inundació.

​El contrast amb la comarca i els municipis del voltant.

​L’eficàcia del sistema de drenatge del Prat s’evidencia especialment en comparar la situació local amb la d’altres poblacions del Baix Llobregat i de l’àrea metropolitana. Mentrestant al Prat la vida ciutadana va poder reprendre’s amb relativa normalitat diumenge al matí, municipis veïns com Sant Boi de Llobregat, Viladecans, Gavà o Castelldefels van patir inundacions importants en passos subterranis, carrers principals i eixos viaris com la C-245 i la C-31C, havent de tallar el trànsit en diversos punts per l’acumulació d’aigua. Així mateix, a L’Hospitalet de Llobregat les grans pluges van arribar a anegar accesos a equipaments i estacions.

​Actuacions puntuals dels serveis municipals.

​L’impacte de la tempesta va requerir intervencions puntuals per part dels cossos de seguretat i de manteniment. La Policia Local va realitzar un total de deu actuacions concentrades entre les 21:24 h i les 22:04 h del dissabte, registrant-se una situació de tranquil·litat durant la resta de la nit.

​Per la seva banda, la companyia municipal Aigües del Prat va intervenir diumenge al matí per ajudar a drenar la ronda de Llevant. Així mateix, els equips de Manteniment i Serveis Urbans (MISU) van procedir al tancament preventiu de la llera del riu i van inspeccionar l’estat dels equipaments públics, especialment els centres escolars, per assegurar l’obertura normal de les instal·lacions l’endemà.

​Col·lapse i desinformació en el transport públic.

​A diferència de la gestió local de l’aigua, la mobilitat i el transport públic interurbà van patir seriosos problemes durant i després del temporal. Les línies de metro van patir suspensions de servei sense explicacions clares ni informadors a les estacions, mentre que la xarxa de Rodalies de Renfe va interrompre la seva circulació.

​Aquesta situació va deixar com a única opció el servei d’autobuses, que va registrar intensos retards i vehicles completament plens que no podien recollir més passatgers a les parades. Malgrat les recomanacions generals d’evitar desplaçaments, la manca d’informació i d’alternatives de transport va dificultar la mobilitat dels veïns que havien de desplaçar-se per motius laborals.